PRIME TIME una peça divertida i delicada alhora, per a reflexionar sobre l’edat dels altres... i sobretot, per re-pensar, amb orgull, la pròpia. Esteu preparats per a viure la vostra “prime time”...?

Prime Time és una tragicomèdia on tres personatges relacionats amb el món de la televisió hauran de qüestionar-se què vol dir fer-se gran en un medi on es promociona i es ven la joventut. Des de posicions i perspectives ben diferents, tots tres descobriran que la popularitat o l’èxit, com la visió de l’edat, són tan volàtils com els mercats, les audiències, i els seus volubles canvis de percepció.

Glòria Aran és una estrella televisiva coneguda a tot el país pel seu personatge protagonista de la telenovel·la "Gent de sort", que aviat complirà 40 anys en antena. Avui l'ha citat la Gina Guasch, la productora actual de la sèrie, amb qui té una relació molt propera per ser filla del seu antic mentor i productor. La Glòria sospita que la propera temporada de la sèrie inclourà un homenatge a la seva carrera; la Gina, però, té uns plans ben diferents per a aquest aniversari, que inclouen l'arribada de Roc Biaix, el nou cap de guionistes.

 

Aniversaurio 2117, és un espectacle teatral d’humor gestual amb una cuidada estètica retro futurista. A través del gest i els efectes visuals, l’espectador
viatja a un futur hipotètic on les medicines proporcionen una il·lusió de
joventut. La solitud, la il·lusión, la trobada, la poètica i el desig de sobreviure al pas del temps. Un futur en el què les portes funcionen amb làser, però on les frontisses encara xerrotegen.
En aquest espectàcle, Carlo Mô ens brinda un llenguatge gestual molt personal, que manté la seva essència passional i emotiva, amb una temprança i cura
afinades pels anys.

Les medicines t’alegren la vida, però no sempre en bones condicions. Pot ser en un futur es trobi la manera no solament d’allargar la vida, sinó
també de recuperar la salut perduda, encara que sigui momentàniament. Però si recuperèssim la salut física, què pasaría amb la salut mental? Com serien les nostres relacions humanes? Perquè si 50 anys es tota una vida, com estaríem després de viure tres vides? Qui estaria al nostre costat?
En aquest futur hipotètic Carlo Mô ens fa viatjar fins a l’any 2117, el dia en què compleix 150 anys. Un espectàcle d’humor gestual capaç de viatjar en el temps, al menys fi ns al 2117…
Després ja veurem.

 

Trobada fictícia de dues persones reals, el Johnny Carson i la Leni Riefenstahl, una de les directores de cinema més grans del món, però que va brillar gràcies a les pel·lícules que va fer pel
Tercer Reich.

Som a l'any 1974, Johnny Carson, Sergi Mateu, famós presentador de la cadena NBC, està en el seu millor moment, i Leni, Montse Guallar presenta als Estats Units el seu primer projecte des de la derrota d'Alemanya, el llibre de fotos Last of the Nuba, l'última tribu africana sense contacte amb l'home blanc. Però Johnny sap que al públic li interessa alguna cosa més que l'art. El passat de Leni passa a ser el tema principal de l'entrevista que sobrepassa per sobre de la seva relació actual amb el seu assistent personal, Horst, 40 anys més jove que ella.
Johnny destapa la seva posició personal durant el feixisme i l'holocaust i vol saber si ella sent pena i quanta per tots aquests fets succeïts durant aquella època.
L'atmosfera és cada vegada més incòmoda i una espectadora alemanya Bertha, la trobarà encara més. La seva entrada no planificada a l'enregistrament del talk show crea noves preguntes.
Quina és la responsabilitat de l'artista per la seva obra?
On és la frontera entre servir a la ideologia, cooperació activa en la construcció del sistema i la creació artística?
És possible prendre la responsabilitat per l'època en què vam crear?
Totes aquestes preguntes se les haurien de qüestionar alguns artistes a l'hora de posar el seu talent al servei d'un règim totalitari.
Johnny Carson vol conèixer la màxima informació possible i no tem tocar els temes més personals.
La història autobiogràfica, molt poc habitual, d'unes de les directores de cinema més grans del món, però que va brillar gràcies a les pel·lícules que va fer per al Tercer Reich.

Los Modernos. Sólo dos actores. Un lenguaje teatral con código propio. Una escenografía mínima, pero sobre todo, un exceso de creatividad. Espectáculo de humor poco frecuente, de arrolladora elegancia y refinado buen gusto. Los Modernos, un misterio para ser develado, viéndolo…

"Los Modernos 15 años” es un recorrido por el humor, la estética y el contenido más brillante, de todos los espectáculos anteriormente estrenados por compañía.